Publicat per 
Lliurament parcial 1 Pràctica
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bon dia Anna,
felicitats per aquest projecte, m’enamora!
Per una banda l’ús de la serendipia, aprofitant el que apareix de sobte davant teu amb aquestes peces trencades i la resiliència, traient partit allò que sembla una errada i aprofitant els teus recursos. No totes les persones tenen aquestes capacitats desenvolupades, m’encanta veure-les integrades en aquest projecte.
D’altra banda la tria del material: conecto 100×100, per tot el procés que comporta la ceràmica. Un treball matèric, manipulant la pasta i intervenint en diferents etapes fins a aconseguir un canvi químic a través de la temperatura, és màgia pura! Les formes escollides: orgàniques i suggerents, conviden a acariciar-les i acoplar-les. Per cert, quan les he vist he pensat automàticament en les escultures d’Henry Moore i m’ha encantat veure que l’has posat de referent. Però el que més m’ha agradat ha estat la possibilitat lúdica, la interacció de les espectadoris en el procés de l’obra. Quina meravella, jo vull jugar-hi! Et confesaré que un cop vaig visitar una exposició al Caixaforum del Henry Moore i no vaig poder contenir-me de passar la mà per sobre d’un d’aquells blocs de pedra sinuosos, aquelles escultures em van captivar! El vigilant de la sala em va cridar l’atenció i la guia que ens acompanyava em va fulminar amb la mirada (però ho tornaria a fer!). Així que la teva proposta de poder, no només tocar l’obra, sino composar-la, és un regalàs per a espectadores com jo ;P
També m’agrada els conceptes que acompanyen el material i l’acció: la fragilitat, la cura amb que cal tractar, la recerca de l’equilibri, la concentració i connexió amb el moment present per a poder interactuar amb l’obra… M’ha fet pensar amb una artista japonesa que crea escultures mòbils en equilibri a partir d’estructures vegetals, Miyoko Shida. I anant una mica més enllà, el que tu mateixa comentes, aquesta obra remet a la pressa constants de decisions al llarg de la vida, l’adaptació als canvis i a les necessitats vitals, a la influència que exercim les unis sobre altris a través d’aquestes decisions i accions.
M’he imaginat la possibilitat de deixar una càmera instantània tipus Polaroid per a que les persones que interactuin amb les peces puguin fotografiar les seves composicions i compartir-les a l’espai expositiu. Potser també podria haver-hi una pantalla on es projecta la intervenció que la persona està fent en aquell moment, però que alhora et permet gravar obtenint un registre dels diferents processos (presa de decisions, assaig error, possibilitats, canvis). En fi, per imaginar que no quedi…
En definitiva, m’ha semblat una proposta d’allò més interessant i espero que et sembli bé que la trii per a fer-ne el comentari al Folio i per a la memòria final. Seguim!!
Hola, Irma,
Gallina de piel el teu comentari. M’arriba la teva connexió amb la peça i les teves paraules m’ajuden a veure encara més enllà i a fer-me noves reflexions.
M’anima moltíissiiim.
Gràcies per les idees, ja hi estic donant voltes.