Projecte de dibuix expandit. Exploració Artística.
ESCULTURA INTERACTIVA
El projecte en el qual estic investigant es tracta d’un conjunt de peces d’argila blanca de diferents formes agrupades en famílies. Aquesta col·lecció és fruit d’un accident en trencar-se en diferents parts una escultura abans de ser cuita.
Gràcies a aquest desperfecte he descobert les diverses formes, punts de vista i composicions que les peces independents poden oferir quan interaccionen entre elles.
Les peces trencades han servit de model. El següent pas ha estat esculpir i polir una per una i fer-ne de noves procurant establir una comunicació viva amb el material, les formes i els buits.
He fet proves d’equilibri jugant amb la sobre-posició de les peces, tenint en compte que els formats siguin compatibles i puguin sostenir-se entre elles.
Les diferents peces independents amb una estètica neutra i sinuosa fan possible que la composició es transformi sempre que s’interfereixi amb un canvi de posició donant lloc a múltiples possibles dissenys abstractes.
Així, doncs, l’escultura permet un tracte participatiu. Serà l‘espectadora qui en moure les peces conclourà la posada en escena de l’escultura fins a ser novament manipulada per altri.
Aquestes formes neutres es combinen per recordar-nos que constantment prenem decisions i ens modifiquem per adaptar-nos al transcurs canviant i inevitable de la vida i que els objectes, espais o persones que ens envolten són influenciats directament per les nostres accions. A més, el material ceràmic ens convida a fer-ho amb consciència, cura i atenció.
La manera de socialitzar el projecte tant pot ser públic com privat:
En l’àmbit públic plantejo l’exposició de les peces en un espai de caràcter artístic, sense protecció i amb taules de l’alçada adequada per convidar al públic a què les toquin, les moguin, juguin i generin noves formes, nous dibuixos.
Aquest projecte pretén fomentar la creativitat amb la interacció amb les peces d’argila, i l’argila ja cuita esdevé ceràmica, així que, necessita d’una manipulació pausada i atenta. Per aquests motius crec en que l’aportació d’aquests tipus de projectes poden ser ben rebuts a tallers a geriàtrics, escoles, centres d’acollida, etc.
O de caràcter privat, on la convivència amb la peça és més íntima i de llarga durada. En qualsevol moment l’usuari o usuària pot modificar l’estructura i generar-ne una altra.
Referents:
Human Concretion, Jean Arp.1935.
Escultura de tres peces: Vèrtebres, Henry Moore. 1968-69.
Tangram
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bon dia Anna,
felicitats per aquest projecte, m’enamora!
Per una banda l’ús de la serendipia, aprofitant el que apareix de sobte davant teu amb aquestes peces trencades i la resiliència, traient partit allò que sembla una errada i aprofitant els teus recursos. No totes les persones tenen aquestes capacitats desenvolupades, m’encanta veure-les integrades en aquest projecte.
D’altra banda la tria del material: conecto 100×100, per tot el procés que comporta la ceràmica. Un treball matèric, manipulant la pasta i intervenint en diferents etapes fins a aconseguir un canvi químic a través de la temperatura, és màgia pura! Les formes escollides: orgàniques i suggerents, conviden a acariciar-les i acoplar-les. Per cert, quan les he vist he pensat automàticament en les escultures d’Henry Moore i m’ha encantat veure que l’has posat de referent. Però el que més m’ha agradat ha estat la possibilitat lúdica, la interacció de les espectadoris en el procés de l’obra. Quina meravella, jo vull jugar-hi! Et confesaré que un cop vaig visitar una exposició al Caixaforum del Henry Moore i no vaig poder contenir-me de passar la mà per sobre d’un d’aquells blocs de pedra sinuosos, aquelles escultures em van captivar! El vigilant de la sala em va cridar l’atenció i la guia que ens acompanyava em va fulminar amb la mirada (però ho tornaria a fer!). Així que la teva proposta de poder, no només tocar l’obra, sino composar-la, és un regalàs per a espectadores com jo ;P
També m’agrada els conceptes que acompanyen el material i l’acció: la fragilitat, la cura amb que cal tractar, la recerca de l’equilibri, la concentració i connexió amb el moment present per a poder interactuar amb l’obra… M’ha fet pensar amb una artista japonesa que crea escultures mòbils en equilibri a partir d’estructures vegetals, Miyoko Shida. I anant una mica més enllà, el que tu mateixa comentes, aquesta obra remet a la pressa constants de decisions al llarg de la vida, l’adaptació als canvis i a les necessitats vitals, a la influència que exercim les unis sobre altris a través d’aquestes decisions i accions.
M’he imaginat la possibilitat de deixar una càmera instantània tipus Polaroid per a que les persones que interactuin amb les peces puguin fotografiar les seves composicions i compartir-les a l’espai expositiu. Potser també podria haver-hi una pantalla on es projecta la intervenció que la persona està fent en aquell moment, però que alhora et permet gravar obtenint un registre dels diferents processos (presa de decisions, assaig error, possibilitats, canvis). En fi, per imaginar que no quedi…
En definitiva, m’ha semblat una proposta d’allò més interessant i espero que et sembli bé que la trii per a fer-ne el comentari al Folio i per a la memòria final. Seguim!!
Hola, Irma,
Gallina de piel el teu comentari. M’arriba la teva connexió amb la peça i les teves paraules m’ajuden a veure encara més enllà i a fer-me noves reflexions.
M’anima moltíissiiim.
Gràcies per les idees, ja hi estic donant voltes.